Creia fermament que aquell arbre no li deixava veure el bosc. Un matí que es llevà decidit, el tallà de soca-rel. En el mateix moment en que aquell tronc ferit es desplomà, davant seu s'obrí un espai immens. Només llavors s’adonà que no era culpa de l’arbre: el bosc quedava massa lluny per poder-lo veure bé. I aquella tala sols li serví per afegir més llenya al foc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada