L’home s’alça i rascant-se amb desgana l’ouera per damunt del xandall es dirigeix lentament, arrossegant les sabatilles, cap al lavabo. Es veu al mirall: barba incipient, blanquinosa, cabells esbullats que claregen i pèls que malden per treure el cap fora del nas. Es rasca la barbeta, ras-ras-ras, i sospira. Es gira. S’abaixa la goma dels pantalons i es busca a les palpentes el membre per dessota la panxa; localitzat, ajudant-se amb un maldestre moviment de malucs enrere i balancejant la resta del cos endavant, es treu la mànega pansida i orina amb desgana, intentant passar pel mig de la fusta que no ha aixecat. Minúsculs esquitxos s’escampen i ell, en un gest mecànic quan acaba la micció, repeteix a la inversa la maniobra i el moviment de malucs mentre posa a recer el membre. Amb desgana, torna a asseure’s al sofà agafant d’esma la cervesa de la tauleta. En beu el cul d’un glop i deixa anar, entre dents, esbiaixat, un eructe.
La dona, asseguda a la butaca d’orelleres, deixa les agulles de fer mitja, s’incorpora amb un cruixir d’ossos i s’encamina, amb passos vacil·lants, resseguint amb una mà la paret, cap a la cambra de bany. I pensa que les grans aportacions dels homes en el progrés de la humanitat es veuen reduïdes a no-res per l’home que només serveix per eructar, buidar la mirada en una pantalla, matar el glamour d’una samarreta imperi i, sobretot, per omplir d’esquitxos la tapa del wàter.
ja ja ja, que ben descrit. guau!
ResponElimina