Espantat davant la crisi, va seure a fer números: d'entrada va fer un set, potser perquè s'assemblava a un penja-robes, i això li agradava moltíssim, tant, que potser fins i tot era el seu preferit; també va fer un 9, que li recordava la seva pipa de les sobretaules i la migdiada; i finalment en un impuls va fer un 3. Llavors s'adonà que tots eren senars, i va fer un 6. Reflexionà una estoneta, curta, però el suficientment llarga com per ser una estoneta i, tot i que era un xic maldestre, encara s'atreví a afegir-ne algun de malabars, en concret un amb tres pilotes i un altre amb el plat xinès. I, ves per on, se'n sortí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada