El poeta clàssic es lamentava amargament que li havien robat, encara que fos per uns instants, la lluna, i que allò li havia ocasionat un gran trasbals. S'estava inspirant amb la seva claror i estava fent segurament, i remarcava el segurament amb un gest enèrgic de braços, el millor poema de la seva ja dilatada vida de creació i recreació, i creació í recreació ho emfatitzava amb una inflexió de veu profunda i sil·labejant les paraules, i afegia, després d'una brevíssima pausa poètica, que la Història de la literatura acabava de perdre, només en un instant i per culpa d'un eclipsi, la que hagués estat, de totes totes , una de les seves obres cabdals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada