10.000

Gràcies, gràcies a totes i a tots els que anònimament o no us deixeu caure amb més o menys assiduïtat pel bloc, i bloc a bloc heu anat sumant visites, i gràcies és clar a aquelles i aquells més fidels que us hi heu subscrit. No sé quants sou i alguns ni tan sols qui sou. Però us dono les gràcies per acabar-me els textos amb la vostra lectura, per il·lustrar-los amb les vostres imatges, per revestir-ne els personatges i per posar-los veu, per dotar-los d'aquella expressió d'ulls i el gest i la impostura o aquell timbre, i per posar als paisatges colors i temperatures i emocions o indiferència. Sou vosaltres que doneu vida efímera al textos.

Em sembla que ha estat avui que el comptador ha saltat i ha sobrepassat els 10.000 i us puc assegurar que això dels zeros sempre m'ha fet il·lusió (bé, menteixo i rectifico; excepte en el exàmens). Recordo el curt plaer en veure de petit com giraven alhora els números hipnotitzadors del comptaquilòmetres del cotxe dels pares i com de tot d'una desapareixien; aquells números sovint desarrenglerats amb molts nous seguits de sobte es precipitaven a l'abisme, al buit, clic clic clic, i arrossegant-se els uns als altres deixaven llast i esdevenien zeros. Molt i res, ara és ple i ara ja és buit, ara hi són i ara ja no, ara tant i ara tant poc. El dígit era més gran, cert, però la sensació era una altra. Això sol ja em generava il·lusió, però a més tot això tenia una segona part: quants més zeros, menys temps faltava per l'aparició d'un cap-i-cua. La tensió i l'expectació del moment es mantenia ben tensa, encara a dalt de tot...

Avui ja heu fet 10.000 lectures i per tant heu creat 10.000 petits textos a la vostra imatge i semblança. És per això que de 9 (i us ho dic abans que no es canviï per un 0) us dono les gràcies.

La meva inconstància i jo seguirem per aquí. Fins quan vulgueu!

Abraçades

El cap ple de pardals