CRUIXENT DE MIL FULLES

L’aigua es va absentar
ja fa un cert temps,
així de sobte,
i avui, arrencats molts fulls del calendari,
l'embat d’uns cops de vent
 fa ploure fulles d'un verd pàl·lid.

Ara els arbres es despullen sota el cel gris
i resten nus i al racó del carrer,
a redós del banc,
s’hi arremolinen abraçant-se
les petites ombres esgrogueïdes
dels records d’aquell estiu
i de tantes hores.

Aquest any
els colors de tardor no passaran per casa
i escolto el lament cruixent de mil fulles seques.