POLS SEREM

La brúixola avui ha perdut el nord. L'agulla busca i no el troba i es belluga al seu interior. Gira a un costat, gira a l'altre, i el nord es regira i es mareja voltant des de l'eix. I el sud vol i l'ajuda i el nord que s'estira tot fent el ronsa el punxa al revés. És un pols estèril, un pols oposat; per més que l'un tibi, encara que tebi, i si l'altre cedís, estan condemnats a ser, eternament, pols.

TENIM UN NOU CONTE!

Està a la barra de TEMPS DE DESCONTE.
Es diu CERCLE i el podeu llegir si cliqueu al següent enllaç:

http://elcappledepardals.blogspot.com/p/cercle.html

O bé des del propi enllaç lateral del bloc.
Per cert, gràcies a totes i a tots: avui dimarts 31 de gener hem superat les 2.000 visites!!!
Salut!

LES PROMESES DEL CANDIDAT

En un auditori ple de gom a gom, el candidat exposa el seu discurs amb vehemència: 

-Avui, em presento aquí, davant de tots vosaltres, i adquireixo públicament un compromís. I ho faig amb veu ben alta i clara perquè ningú dubti que aquest compromís meu és ben ferm: demà mateix començarem a establir les bases que ens permetin dibuixar les línies principals que ens condueixin a un principi d’acord que ens facilitin traçar el camí del que ha de ser un primer esbós definitiu per tal de tenir una aproximació fidedigne a l’estudi d’una proposta concreta. És tan gran el meu compromís amb la causa que, un cop aconseguida aquesta fita, donarem les instruccions oportunes perquè sense més demora s’activi un pla que faci possible, prèvia constitució d'una comissió de seguiment, i que valorarem en el moment oportú com s'estableix, com us deia, activarem les línies que facin possible posar el fonaments d'aquest pla que permetin fer una valoració encara més exhaustiva d’aquest esborrany, i per això buscarem els mínims comuns denominadors que assegurin el desenvolupament i creixement d’aquest embrió de futur en aquesta primera fase, sobre la qual farem les addicions, supressions i totes les esmenes que facin falta a fi d’assolir-ne la redacció definitiva. I tot això ho farem amb total fermesa i no tolerarem, sota cap concepte, interferències de ningú ni de cap mena! I un cop posats aquests fonaments inamovibles, aquests pilars ferms que garantiran l'esdevenidor, donarem les indicacions escaients per fer el projecte que estableixi la valoració correcte d'aquestes bases ja perfilades i definides. I quan tinguem el principi d’acord per establir aquestes línies, seguirem insistint en la línia pactada per tal d’assegurar-nos que tot això, tot, sense renúncies de cap mena, absolutament tot, sigui possible! 

Al final del discurs, la gent, fervorosament entusiasmada, l’aplaudeix i l’aclama.

ABSÈNCIA

Avui no ha vingut. Havíem quedat com cada dia, al mateix lloc, sense concretar l'hora. Així ho fem habitualment, i així ens hem entès fins ara.

Ha sonat el telèfon i per primer cop des de fa temps, m'he sobresaltat. I si fos que...? Res, una trucada de propaganda, si volia comprar un tros de cel, o això m'ha semblat entendre. Les hores avancen. No ha vingut encara. En l'espera, se m'han aclucat els ulls. M'he desvetllat amb el voleiar de la cortina i el repicar insistent del porticó de la finestra, batent-se una i altra vegada i fregant l'ampit de la finestra. L'he cridada. He pensat que no hagués entrat per allí: breu mirada al carrer, tot en silenci, tot desert. He pensat és aquí i potser té ganes de jugar. I l'he buscada per l'estança: darrera la porta, sota el llit, dins l'armari entreobert, i fins he mirat a dins la dutxa. Res. Entre les llibreries, i darrera els mobles. Res. En el bagul, i a la terrassa. Res de res. 

Qui sap, potser ha estat aquest fred plugim que li deu haver dit avui queda't a casa. I la Inspiració li deu haver fet cas perquè, avui, no l'he trobada.          

PICNIC

Aquell dia en despertar-se van decidir menjar-se el món. Van agafar la cistelleta del picnic de cada diumenge, amb aquelles estovalles de coloraines, aquells tovallons d’ocres difuminats amb ribet blanc, els gots verds i els plats blau cel, els coberts color de plata lligats amb un velcro ataronjat, i un cop tot al maleter van enfilar-se al cotxe i van emprendre el rumb cap enlloc i a tot arreu alhora. Quan els va semblar bé, coincidint amb l’hora en la que el sol marca el punt del migdia, van aturar el motor, van descendir del cotxe i en van treure els atuells per preparar la menjada. Un cop tot parat, van mirar-se somrient i contents de veure aquelles tovalles tan ben posades, i sense dir-se res van entendre que cadascú havia de començar pel que més li vingués més de gust o en tingués ganes. Ell es va lligar el tovalló al coll, era maldestre amb els coberts i sovint les salses i els olis escollien les teles que descansaven al seu pit o a la protuberància de la seva panxa per, còmodament, transformar-se en llàntia. Ella, coqueta amb sucre, va estirar davant seu les cames i les va deixar mig creuades, aguantant-se amb un braç de biaix cap enrere, l’altre creuat damunt la faldilla jugant amb els dits, i el cap, cabells al vent i lleugerament inclinat. La brisa era alegre i la llum reia amb els seus colors dels dies de festa. Ell observà el món i n’agafà un bocí a l’atzar: tenia un gust dolç de mel i el cruixir del crocant. Ella decidí treure’n la clova i degustar-ne l’interior: tenia gust de maduixa amb lleugers tocs d’acidesa de llima i textura de marc de cava. Llavors entraren l’un en els ulls de l’altre i assaboriren en les mirades els matisos d’aquells trossets de món.