Avui no ha vingut. Havíem quedat com cada dia, al mateix lloc, sense concretar l'hora. Així ho fem habitualment, i així ens hem entès fins ara.
Ha sonat el telèfon i per primer cop des de fa temps, m'he sobresaltat. I si fos que...? Res, una trucada de propaganda, si volia comprar un tros de cel, o això m'ha semblat entendre. Les hores avancen. No ha vingut encara. En l'espera, se m'han aclucat els ulls. M'he desvetllat amb el voleiar de la cortina i el repicar insistent del porticó de la finestra, batent-se una i altra vegada i fregant l'ampit de la finestra. L'he cridada. He pensat que no hagués entrat per allí: breu mirada al carrer, tot en silenci, tot desert. He pensat és aquí i potser té ganes de jugar. I l'he buscada per l'estança: darrera la porta, sota el llit, dins l'armari entreobert, i fins he mirat a dins la dutxa. Res. Entre les llibreries, i darrera els mobles. Res. En el bagul, i a la terrassa. Res de res.
Ha sonat el telèfon i per primer cop des de fa temps, m'he sobresaltat. I si fos que...? Res, una trucada de propaganda, si volia comprar un tros de cel, o això m'ha semblat entendre. Les hores avancen. No ha vingut encara. En l'espera, se m'han aclucat els ulls. M'he desvetllat amb el voleiar de la cortina i el repicar insistent del porticó de la finestra, batent-se una i altra vegada i fregant l'ampit de la finestra. L'he cridada. He pensat que no hagués entrat per allí: breu mirada al carrer, tot en silenci, tot desert. He pensat és aquí i potser té ganes de jugar. I l'he buscada per l'estança: darrera la porta, sota el llit, dins l'armari entreobert, i fins he mirat a dins la dutxa. Res. Entre les llibreries, i darrera els mobles. Res. En el bagul, i a la terrassa. Res de res.
Qui sap, potser ha estat aquest fred plugim que li deu haver dit avui queda't a casa. I la Inspiració li deu haver fet cas perquè, avui, no l'he trobada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada