Quan es van posar els noms a les coses jo, de veritat, no hi era. Si hi hagués estat present, lapislàtzuli seria un balcó, patracol una tomata, l’enzim fóra benzina i el verd, el carabassa. Desguitarrat seria gespa, gamadiu la tornaguia, recidiva la lletuga i un trist sòpit, la dulia. El duler seria un pòndol, el drosòmetre un contrapès, l’estanyerri el jaborandi i els ixòcids els rebecs. Policrest fóra el citini, propparent l’anterozoide, i el zub-zub una tonsil·la. La lladella l’amanida, la rabasta xafanòria, quinquagèsim la subhasta i un supòsit, la petrella. Podeu estar-ne ben segurs: quan es van posar els noms a les coses, creieu-me, jo no hi era.
Quan es van posar els noms a les coses, per sort no hi eres.
ResponEliminaPerquè si hi haguessis estat, creu-me, no me'n sortiria quan fem gramàtica i ortografia a les classes de català.