Després d’un temps subjecta dansant amb el vent l’alliberen i, acompanyada pel despertar del grinyol rovellat d’una politja i del cruixir d'una corda mandrosa, es precipita pou avall. La seva imatge a contrallum creix reflectida en la superfície d’una fosca aigua cristal·lina. De sobte, s’estampa i esquitxa i esquinça el mirall amb estrèpit zincat. I en el bellugadís balanceig de les seves onades, lentament, en el petit mar d’aigua dolça, el poal, rendit, s’enfonsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada