-Uf, va dir ell, finalment (perquè li venia de gust en aquell moment, i perquè s’havia passat la vida només badant-la un cop s’havia empassat el pastís i també la mandra que li omplia la boca cada vegada que algú obria el llibre i en feia una lectura). I ara, 34 anys després, ell va dir, finalment, uf, senzillament perquè li venia de gust i en tenia ganes.
(Dedicat, amb tota modèstia, al conte "Uf, va dir ell", de Quim Monzó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada