Una goma i un carbonet. Aquestes eren les seves eines. Un cop fora de casa, mirava tots i cadascun dels rostres amb els que es creuava o bé al carrer, als parcs, a l’ascensor, al quiosc o al súper. I quan veia un rostre desdibuixat, ell en repassava els perfils i l’expressió. I allà on hi veia ombres, les esborrava amb la goma i, amb el llapis, els esbossava un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada