Els bruscos moviments del vagó del metro ajuden els meus ulls a recórrer aquell espai i a saltar entre cares grises amagades rere diaris regalats o d'algun llibre, orelles aïllades amb auriculars, i llums fredes. Tot d'una, una llum em sobta, m'enlluerna i em captiva: just a la línia d'un horitzó, a la vall entre dues brunes muntanyes, l'esclat d'un fantàstic sol ixent m'encega i abraça la plana. Llums i colors d'albada efímera, ja que a la parada següent, la noia baixa, i amb ella s'endú aquell cinturó, les natges, l'esquena i els fils prims i daurats d'un tanga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada