En sortir de casa es va topar amb el futur al replà de l’escala. Es van saludar educadament, amb un somriure i una lleugera inclinació de cap mentre els xocaven els alès dels seus bon dia i, un cop a l’ascensor, tot baixant, van fer un esbós improvisat del que podia ser la resta de la jornada. El futur va dir-li que li semblava bé, però va afegir, amb certa flegma i donant-se aires d'importància, que miraria què hi podia fer però que no ho donés per fet perquè, en aquesta vida, segur segur, va prosseguir, no hi ha gaire bé res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada