LLETRAFERIT

La lletra A s’ha desprès de la inscripció de la façana i fent giragonses i rebotant ací i allà acaba impactant, amb el seu angle més agut, a la galta de l’home que, sobtat per una fressa estranya, ha aixecat la vista i amb ella el cap per veure aquell soroll d’on venia. L’esgarrinxada ha estat superficial, però en la mesura justa perquè l’home es posi instintivament la mà a la pell ferida. Ja més tranquil al comprovar que no té rastres de sang ni de cap mena, busca l’objecte que li ha causat l’ensurt. Al cap d’un moment el localitza abatut a l’escocell d’un arbre. L’agafa, se’l mira del dret i de l’inrevés, i mentre el subjecta amb una mà amb l’altra li dóna uns suaus copets i amb un fil de bufera li treu la pols i el neteja. L’home refrega l’objecte a la màniga del jersei i no en té cap dubte: és una A. Cofoi, se la guarda a la butxaca de la jaqueta i es diu a si mateix per sota el seu somriure satisfet que li preguntarà a un pagès amic seu com es cultiven les lletres.