Els nens assedegats de joguines rebenten els papers que uns segons abans servien d'embolcall. Esbotzen les caixes en una orgia de regals oberts i per obrir encara, i ansiosos per veure qui la tindrà més gran, la joguina, miren de reüll els paquets dels altres. N'hi ha un, el més afortunat d'entrada, que té una caixa gran, molt gran. Els altres s'hi atansen moguts a parts iguals per l'enveja i la curiositat. S'hi acosten, i els més agosarats fins i tot s'atreveixen a esquinçar aquell paper de coloraines que els separa de la sorpresa. Després d'un moment frenètic d'estripar els papers, els nens llencen un ooooooooooh! prolongat d'admiració mentre es creuen mirades sorgides dels seus ulls esbatanats. L'adult que ha dut aquell regal s'estarrufa movent inquiet i nerviós el cul a la butaca per fer-se veure, mostrant així que gran que la té la satisfacció pel fet que el seu present sigui el centre d'atenció de la festa. Els nens treuen de la caixa aquell gran obsequi, aparten amb algun cop de peu maldestre les joguines escampades per terra i criden feu lloc feu lloc. Entre uns quants han agafat el gegantí obsequi i ara el deixen a un costat, arrecerat amb les altres joguines. Arrosseguen la caixa fins al centre de l'estança i en un obrir i tancar d'ulls ja s'hi han ficat tots dins entre xiscles, picades de mans i rialles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada