FRUIT DE LA INDECISIÓ

Quan el mar ho cobria quasi tot, la platja li va dir al mar que siusplau deixés de mullar-la. El mar, sobtat, es va fer enrere. La platja li va demanar al cap d’un moment que no la deixés assecar-se i que siusplau la remullés de nou amb la seva aigua salada. I el mar, content, va avançar una altra vegada. I d’aquella indecisió en van néixer les onades.

LA TRUCADA PERDUDA

Quan se’n va adonar al mirar l’historial del mòbil li va telefonar ràpidament per dir-li només que aquella trucada perduda que ell deia que li havia fet i que havia estat la causa de la seva disputa, no s’havia perdut, que estigués tranquil, que l’havia trobat i que, en realitat, encara la tenia ella.

RAONS DE PES

S’ha passat molts anys buscant l’equilibri i sospesant amb els platets a banda i banda, sempre amb contrapesos, basculant primer a un costat i redreçant-se cap a l’altre. L’agulla bellugadissa l’ha ajudat i, conjuntament amb la palanca, li ha anat donant arguments per tenir sempre una resposta clara. La creu li ha aguantat pacient els braços, i tant li feia si era molt el pes o si era pes net o si del brut es tractava, o si tan sols era per fer la tara. I avui, després de tots aquests anys, s’ha tret un pes del damunt i, desequilibrada, ha fet el fet com li ha vingut de gust; i és que la balança s'ha cansat i li ha fet mandra la pesada.

MÀGIA BLANCA

La nena ha quedat bocabadada a l’obrir la finestra de bon matí. Ràpidament ha despertat el seu germà per ensenyar-li tanta sorpresa. El germà, quan ho ha vist, baixa corrents l’escala i busca un adult tot cridant ha nevat ha nevat. L’adult somriu al veure aquells ulls com taronges i aquella il·lusió. Ahir a la nit ell va guaitar pel balcó abans d’acotxar-se, i va veure nevar. Va sortir fora i amarant-se del fred va contemplar com la neu queia en silenci com ho sol fer. En plena foscor, una tardor de fulles d’hivern blanques i flonges. L’adult ho recorda i, acompanyant els dos germans, es pregunta quina màgia té la neu que fa feliç sobretot aquell que no té costum de veure-la. Però no vol cap resposta perquè ell s’ha quedat, com els seus fills, absort, contemplant-la des de la finestra.

VAIG VEURE UN SOL A L'EQUADOR

Aquell vespre, el sol no va trobar el forat de la posta on amagar-se. Va rebotar en el flonjo horitzó una i altra vegada fent petits botets ingràvids. I cada cop més vermell va recórrer tota la línia a dreta i esquerra, i un xic endavant o dues passes endarrere. Tot l'horitzó segellat per mar o muntanya, sense una fissura, una escletxa, un sol estrip, o un sol esquinç per on poder passar a l'altra banda. I llavors mig món va tenir dia en plena nit, i l'altre mig, fosca nit en ple dia.